Detenció d'Antoni Gaudí l'11 de setembre de 1924

Període: Dictadura del general Primo de Rivera 1923-1930
Data del fet: 11-09-1924
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Barcelona
Perseguidor: Policies
Persona agredida: Antoni Gaudí i Sr. Valls
Testimoni: Sr. Valls
Imposició: Li exigeixen que parli en castellà
Resistència oferada: Hi ha resistència, no ho aconsegueixen.
Amenaça: De violència física, insults "—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!"
Justificació: L'any 1924 bona part de la població desconeixia encara el castellà, però, segons la idea de l'Estat espanyol i els seus servidors, un arquitecte era un home amb estudis que forçosament sabia castellà com s'exigia a l'escola. Per tant s'havia de sotmetre als funcionaris i parlar-los-hi.
Conseqüències: Multa de 50 pessetes
Circumstàncies: Conversa FUNCIONARI-ciutada
Joan Crexell a l'article "Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924", publicat a Serra d'or. (1987, setembre), any XXIX, núm. 335, pàg. 17-19, conta el que segueix: "L’Onze de Setembre de 1924, el primer sota la dictadura, es van programar alguns actes que foren prohibits per les noves «autoridades». Un d’ells era la ja tradicional missa commemorativa que des del 1899 organitzava la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat —Antoni Gaudí n’era membre d’ençà de la seva fundació— a l’església dels Sants Just i
Pastor a Barcelona. D’altra banda, sabem que Gaudí, home profundament religiós, cada tarda s’adreçava a l’església de Sant Felip Neri a fer les seves oracions. Amb això volem dir que
la intenció de Gaudí d’anar a la dels Sants Just i Pastor aquell dia tenia directa relació amb la missa commemorativa de l’Onze de Setembre."

Per saber La informació dels fets de la detenció d'en Gaudí podem tornar acudir a l'article d'en Crexell "A l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, apartat Fulls Volanders, hi hem trobat unes quartilles escrites a màquina, on s’explica de forma molt detallada com va tenir lloc la detenció de Gaudí. Al final de tot hi ha una frase, ratllada a mà, que diu: «Això, quasi textualment, és el que n’ha contat el Sr. Valls», és
a dir la persona que va presenciar bona part dels fets."

Els fets són que el varen detenir, juntament amb un tal Sr. Valls, i en la conversa amb els policies aquests li demanaren que parlàs en castellà, a la qual cosa en Gaudí no va accedir. El text amb implicació lingüística entre els policies i en Gaudí i en Valls va ser el següent (podeu veure el diàleg sencer a la transcripció d'aquest document) "A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar a entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà:
—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a missa.
—No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglesia.
—És que jo vull anar a missa a aquesta de Sant Just.
—Pues por esta puerta no se puede pasar.
Pruebe por la otra puerta.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona.
En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:
—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a missa.
—No se puede pasar.
—Doncs jo passaré.
—¡Vd. no pasará! —i l’agafa pel braç.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?
—Siga Vd.
El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa
d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:
—Mentida, jo no he insultat ningú.
—Cállese Vd.
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.
—Cállese Vd. y siéntese.
Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.
—¿Cómo se Ilama Vd.?
—Antoni Gaudí.
—¿Qué edad tiene Vd.?
—71 anys.
—¿Qué profesión?
—Arquitecte.
—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua.
—¿Cómo se llamaba su padre?
—Francesc Gaudí.
—¿Qué es eso de Francesc? Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:
—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...
—Si Vd. no fuese viejo...
—No m’insultin, que no hi tenen dret.
En aquest moment arriba una senyora tota
atribolada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu:
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?
—¿Quién le ha dado permiso para entrar?
—A la porta he demanat permís i me l’han
donat.
—Siéntese Vd. —la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia
dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant-lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:
—Señores: sería muy triste que la señora
también tuviera que perder toda la mañana aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.
El policia que dictava va fer:
—¡Que se vaya!
El Sr. Valls va afegir:
—Y ahora permítanme que les diga que no
comprendo como se molesta de esta manera
a personas honradas...
Un policia:
—Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
El Sr. Valls:
—Aquí no tendría ninguna gracia. En la calle mano a mano ya sería otra cosa.
Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i els dos policies que ni escriuen ni dicten comencen a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volent-los dir: ja veurem com en sortireu de tot això.
Torna a entrar la senyora, portant una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un tovalló.
El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorza.
En acabar, la senyora recull els trastos i torna a sortir, despedint-se del Sr. Gaudí.
Entra un oficial de policia. Parla amb els quatre que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, aquests fiquen els papers
que han escrit dintre d’un sobre i criden un policia:
—Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja.
Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomir, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a la Llotja. En arribar a la Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec, el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per
les generals de la Llei. En arribar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomir, gairebé amb les mateixes paraules.
El Sr. Valls diu, en castellà:
—El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán.
El «Jefe» de policia:
—¿Ve Vd., Sr. Gaudí, como su compañero
habla el castellano?
El Sr. Gaudí:
—Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua."
És destacable el fet si veim els paral·lelismes amb altres fets actuals.

Fixem-nos, uns policies exigeixen a un ciutadà que parli en castellà, insulten i amenacen per aconseguir-ho, i també menteixen. En el cas d'en Gaudí l'acusen d'haver-los insultat, actualment els policies espanyols que volen imposar la llengua acusen també els ciutadans que es resisteixen d'insults, de faltes diverses, de no haver cregut la seva autoritat, com ha passat a Carles Mateu Blay, veí d'Almassora, al País Valencià (vegeu el cas corresponent).

La diferència és que abans només podien intentar fer parlar el castellà als que en sabien, i ara tota la població catalanoparlant en sap per mor de l'acció de l'Estat espanyol. Per tant ara mateix és perseguible qualsevol persona.

Una altra diferència és que han passat 88 anys, abans hi havia la Monarquia d'Alfons XIII i ara la Monarquia del seu nét.







Recursos associats: